Conclusions de la jornada de co-creació

De The Things Network Catalunya Wiki
La revisió el 08:02, 3 nov 2018 per Monica (discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Jump to navigation Jump to search

Jornada de Cocreació TTNcat

Jornada Cocreació TTNcat 36

El març de 2018 vam engegar el programa pilot per estendre la xarxa de The Things Network a Barcelona amb una jornada de cocreació per definir el full de ruta del programa. Es tracta que aprenguem com funciona la tecnologia, veiem com ens pot servir, a quin tipus de necessitats pot donar resposta, i juntes pensem casos pràctics per dur a terme en dues hackatons socials, una prevista pel juny i l'altra per l'octubre.

Amb aquest propòsit ens vam reunir una trentena de persones procedents de diferents entitats, empreses i col·lectius vinculats a la Internet de les coses, espais fabricaires o del món de l'educació de la ciutat de Barcelona i de diferents localitats de Catalunya.

La primera part de la jornada va servir per compartir els interessos que ens mouen en relació al paper de la Internet de les coses en diversos àmbits i en la segona part vam concretar possibles accions per començar a posar fil a l’agulla.


Interessos compartits, per temàtiques:

  • Actuadors Quin és el potencial de la tecnologia LoRa de cara a aquests actuadors. LoRa no només serveix per capturar dades.
  • La sensòrica Com podem extreure dades de qualitat a partir de sensors de baixa qualitat, oberts i fàcils d’instal.lar, com recollir per exemple la quantitat de pol.len que hi ha a l’aire, o com podem arribar a desenvolupar equips de baix cost per mesurar electricitat, co2, llum, gas... Treballant amb apis obertes.
  • Les dades En relació a la privacitat, explorar com una xarxa d’internet de les coses afecta a la gestió de les nostres dades. Com podem saber que la informació privada que generem en el nostre dia a dia no es perd pel camí o com podem protegir-nos de sensors "no honestos". En relació a la tecnoètica es va incidir en la necessitat de treballar la sobirania de les dades, apoderant la ciutadania, perquè siguem qui decideix quina informació compartim i amb quina finalitat. Es va alertar sobre la nova normativa europea (la GDPR), estricta en privacitat de dades.
  • Hibridació de tecnologies Com es relaciona aquest tipus de tecnologia amb altres? potencials línies d’acció:
    • Pensar com relacionar TTN amb blockchain (Ethereum), sistemes distribuïts.
    • Plantejar integrar beacons, TTN i altres (en un procés experimental).
    • Trobar ubicacions de Guifinet i xarxa per instal·lar punts de TTN i manteniment.
  • La mobilitat elèctrica Per ajudar a entendre què implica la transformació de la mobilitat (a nivell d’ús d’energia i de percepció de l'usuari) quin és el paper que la internet de les coses pot arribar a jugar per fer més fàcil aquesta transició.
  • L'aprenentatge i recerca Aquesta tecnologia pot arribar a impulsar tècniques experimentals d'elaboració de dispositius i sensors per part de l'alumnat amb equips de baix cost i baixa precisió facilitant l'obtenció de dades? A cicles formatius informàtica, en PFE...pot ajudar que els estudiants surtin del món del portàtil i entrin en el món real, sensors.
  • Monitorització Monitoritzar el consum d’energia a les llars per combatre la pobresa energètica i promoure canvis pel que fa a millors polítiques d’intervenció. També per monitoritzar la contaminació de rius i torrents per sobre-eixidors d’aigües, per exemple.
  • El benestar Pensar com els projectes de TTN poden ser utilitzats pels joves locals, o com poden servir a la gent més gran, o persones malaltes o dependents, amb sensors que consumeixin poc però funcionin a llarga distància. I com fer-ho tenint en compte el respecte a la privacitat i la sobirania de les dades, apoderant la ciutadania. Podem decidir quines dades compartir i amb quina finalitat.


Amb aquestes reflexions els assistents a la jornada de cocreació van triar treballar cinc àrees: educació, benestar social, sobirania de dades, recursos comuns i sensors oberts, a partir de les quals es van identificar possibles línies d’actuació, es van discutir per grups i se’n van treure conclusions. A continuació les diferents propostes de treball:

  • Tallers formatius de TTNcat per a que els aprofitin els docents a l’aula.
  • Elaborar un kit de treball com a eix vertebrador dels valors de transformació que es vulguin transmetre des de TTNcat abordant diferents eixos d'acció, des de la conscienciació de les persones com a generadores de dades, l’experimentació amb la tecnologia per trencar esquerdes de gènere, fins a l'experimentació de la interacció participativa i bidireccional.
  • Desenvolupar un projecte de geocaching fora de l'aula, establint aliances amb entitats de referència del món de l'educació.
  • Monitoritzar espais a l'aire lliure, a les escoles i a equipaments de lleure, equipaments públics (pistes d'esports, solars buits, fonts d'aigua), o els camins /rutes (segures per escolars o prevenció de riscos) elaboració d'un mapa d'accessibilitat als espais, veure quins espais de lleure estan al sol, o si hi ha humitat, soroll, olors.
  • Realitzar un projecte per contribuir a la detecció de plantes al·lergògenes i de quantitats de pol.len a l’aire.
  • Definir un codi ètic de les entitats de TTNcat i del tipus de contracte (amb especificacions explícites sobre què compartim). La propietat del sensor no és equivalent a la de qui està generant aquestes dades, o de qui les està transmetent o recollint, gateway o servidor. Tenir en compte la diferenciació entre dades de caràcter personal i d'altres tipus de dades, desagregar dades categoritzant,...
  • Investigar potencials relacions amb altres tecnologies com Blockchain i projectes com Tesa.
  • Possibles col·laboracions en programes de monitorització de consum energètic amb entitats com La Borda, Sostre Cívic, en un programa d'acció popular que implicaria, per exemple, posar sensors a les llars o monitoritzar tot un bloc de pisos, i compartir les dades entre els veïns i veïnes. Aquesta acció podria ajudar a conscienciar els veïns sobre el seu propi consum, de manera que acabarien fent una espècie d'auditoria popular. Aquests comptadors col·lectius poden millorar la relació amb l'empresa distribuïdora, millorar la relació amb el veïnatge, etc. Hauríem de concretar molt bé els diferents reptes legals.
  • Possibles col.laboracions amb comunitats de regants, amb entitats com Tarpuna.
  • Assegurar la contextualització adequada dels projectes, que es facilita la capacitació necessària, que es busca evitar que la corba d'aprenentatge sigui massa alta, i facilitar la recollida d'informació, també des de l'Api.
  • Desenvolupar la visualització de les dades recollides amb TTNcat, a través d’una solució replicable o reutilitzable.


Si ens hem deixat alguna idea, se te n’ha acudit alguna de nova des de la jornada, o vols completar les que ja hi ha, subscriu-te a la llista i fes la teva proposta: thingsnetworkbarcelona(arroba)llistes(punt)guifi(punt)net