The Things Network Catalunya Wiki - Contribucions de l'usuari [ca]

Equip 4

2018-11-17T18:11:27Z

ElisabethOrtega:

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

=== KanGo! ===
Iniciativa al districte de Sarrià-Sant Gervasi amb l'objectiu de millorar la xarxa de transport públic i afavorir l'autonomia de dels infants a l'hora de fer desplaçaments de casa a l'escola.

Enllaç: [https://kango-sarriasantgervasi.bcn.cat/ KanGo!]

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
(no és una unitat didàctica en definició...)

Destinatari: ajuntaments

Què voleu oferir:

* Mapa local del flux de persones. Mobilitat.
* Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració: tot el curs escolar

Recursos necessaris:

* Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi
* Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?
* Seguretat viaria
* Racionalitzar el trànsit
* Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
- Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

* Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

* Gateway amb connexió a Internet

- Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

* Un dispositiu de hardware obert.

* Portaria una memòria per acumular les dades en enviar-les en paquetes

* Registre de posició cada 30 seg.

- Desenvolupar entorno recollida de dades

- Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

- Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

- Infraestructura basada en LoRaWAN.

- Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

- Xarxa oberta i pública.

- Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

- Dispositius de baix consum.

== Planificació ==

Unitat 1: 8 sessions.

Unitat 2: 8 sessions.

Unitat 3: un curs acadèmic.

== Enllaços ==
[https://prezi.com/p/zyabdfetsth2/ Presentació del projecte]

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:39:34Z

ElisabethOrtega: /* Exploració de l'entorn */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

=== KanGo! ===
Iniciativa al districte de Sarrià-Sant Gervasi amb l'objectiu de millorar la xarxa de transport públic i afavorir l'autonomia de dels infants a l'hora de fer desplaçaments de casa a l'escola.

Enllaç: [https://kango-sarriasantgervasi.bcn.cat/ KanGo!]

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
(no és una unitat didàctica en definició...)

Destinatari: ajuntaments

Què voleu oferir:

* Mapa local del flux de persones. Mobilitat.
* Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració: tot el curs escolar

Recursos necessaris:

* Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi
* Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?
* Seguretat viaria
* Racionalitzar el trànsit
* Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Planificació ==

Unitat 1: 8 sessions.

Unitat 2: 8 sessions.

Unitat 3: un curs acadèmic.

[[Categoria:Equips]]

Unitat 4.1

2018-11-17T17:28:11Z

ElisabethOrtega: /* Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques a educació primària ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
# Competència matemàtica.
# Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
# Competència artística i cultural.
# Competència digital.
# Competència social i ciutadana.
# Competència d’aprendre a aprendre.
# Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 8 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf Curriculum educació primària gencat]

[[Categoria:Unitat Didàctica]] [[Categoria:Primària]]

Unitat 4.1

2018-11-17T17:26:56Z

ElisabethOrtega: /* Temporització */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques a educació primària ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
# Competència matemàtica.
# Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
# Competència artística i cultural.
# Competència digital.
# Competència social i ciutadana.
# Competència d’aprendre a aprendre.
# Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 8 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf Curriculum educació primària gencat]

[[Categoria:Unitat Didàctica]] [[Categoria:Primària]]

Equip 4

2018-11-17T17:25:55Z

ElisabethOrtega:

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
(no és una unitat didàctica en definició...)

Destinatari: ajuntaments

Què voleu oferir:

* Mapa local del flux de persones. Mobilitat.
* Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració: tot el curs escolar

Recursos necessaris:

* Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi
* Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?
* Seguretat viaria
* Racionalitzar el trànsit
* Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Planificació ==

Unitat 1: 8 sessions.

Unitat 2: 8 sessions.

Unitat 3: un curs acadèmic.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:25:37Z

ElisabethOrtega: /* Planificació */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
(no és una unitat didàctica en definició...)

Destinatari: ajuntaments

Què voleu oferir:

* Mapa local del flux de persones. Mobilitat.
* Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració: tot el curs escolar

Recursos necessaris:

* Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi
* Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?
* Seguretat viaria
* Racionalitzar el trànsit
* Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1: 8 sessions.

Unitat 2: 8 sessions.

Unitat 3: un curs acadèmic.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:23:36Z

ElisabethOrtega: /* Unitat 3 */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
(no és una unitat didàctica en definició...)

Destinatari: ajuntaments

Què voleu oferir:

* Mapa local del flux de persones. Mobilitat.
* Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració: tot el curs escolar

Recursos necessaris:

* Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi
* Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?
* Seguretat viaria
* Racionalitzar el trànsit
* Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1.

Unitat 2.

Unitat 3.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:16:41Z

ElisabethOrtega: /* Unitat 2 */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir: coneixements sobre circuits, GPS i LoRa.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: protoboards, connectiors, dispositius LoRa, sensors GPS, accès a un node LoRaWAN i ordinadors amb accès a internet.

Perquè és important? donar a conèixer als alumnes què és internet de les coses i com funcionen els circuits electrònics i les connexions sense fils.

=== Unitat 3 ===
Destinatari

Ajuntaments

Què voleu oferir

Mapa local del flux de persones. Mobilitat.

Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració

Tot el curs escolar

Recursos necessaris

Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi

Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?

Seguretat viaria

Racionalitzar el trànsit

Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1.

Unitat 2.

Unitat 3.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:11:33Z

ElisabethOrtega: /* Unitat 1 */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: tercer cicle de primària.

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'escola.

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir

Duració

Recursos necessaris

Perquè és important?

=== Unitat 3 ===
Destinatari

Ajuntaments

Què voleu oferir

Mapa local del flux de persones. Mobilitat.

Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració

Tot el curs escolar

Recursos necessaris

Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi

Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?

Seguretat viaria

Racionalitzar el trànsit

Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1.

Unitat 2.

Unitat 3.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:10:57Z

ElisabethOrtega: /* Unitat 2 */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: primaria

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'Escola

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari: ESO

Què voleu oferir

Duració

Recursos necessaris

Perquè és important?

=== Unitat 3 ===
Destinatari

Ajuntaments

Què voleu oferir

Mapa local del flux de persones. Mobilitat.

Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració

Tot el curs escolar

Recursos necessaris

Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi

Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?

Seguretat viaria

Racionalitzar el trànsit

Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1.

Unitat 2.

Unitat 3.

[[Categoria:Equips]]

Equip 4

2018-11-17T17:10:37Z

ElisabethOrtega: /* Unitat 1 */

== Eix de treball ==
Camins a l'Escola i mobilitat

== Nivell triat ==
Primària

ESO

Altres: Ajuntaments

== Exploració de l'entorn ==

== Possibles unitats didàctiques ==

=== Unitat 1 ===

[https://thethingsnetwork.cat/index.php/Unitat_4.1#Compet.C3.A8ncies_b.C3.A0siques_a_educaci.C3.B3_prim.C3.A0ria Descripció de la unitat didàctica]

Destinatari: primaria

Què voleu oferir: mapa de mobilitat cap a l'Escola

Duració: 8 sessions.

Recursos necessaris: 4 dispositius LoRa amb GPS, connexió a una antena LoRaWAN, ordinadors amb accès a internet i impressora.

Perquè és important?

* Permet conèixer l'entorn i com desplaçar-se.
* Adquirir coneixements sobre mapes (interpretar un plànol, escales, orientació, problemes matemàtics)

=== Unitat 2 ===
Destinatari

Què voleu oferir

Duració

Recursos necessaris

Perquè és important?

=== Unitat 3 ===
Destinatari

Ajuntaments

Què voleu oferir

Mapa local del flux de persones. Mobilitat.

Presa de decisions en el canvi i distribució del trànsit

Duració

Tot el curs escolar

Recursos necessaris

Entorn per visualitzar i analitzar les dades de tot el municipi

Formació als tècnics del Ajuntament

Perquè és important?

Seguretat viaria

Racionalitzar el trànsit

Proposar millores en la mobilitat

== Temes imprescindibles ==
Disposar de gateways que donin cobertura màxima.

- Instal·lació d'un gateway a l'Escola o tenir cobertura.

- Gateway amb connexió a Internet

Desenvolupar els dispositius LoRa amb GPS (trakcing)

- Un dispositiu de hardware obert.

Desenvolupar entorno recollida de dades

Desenvolupar mapa per poder visualitzar les dades (OpenStreetMap)

Poder accedir a les dades d'una forma segura

== Relació amb TTN ==

Infraestructura basada en LoRaWAN.

Es pot reaprofitar infraestructura de gateways per desenvolupar altres projectes.

Xarxa oberta i pública.

Dispositius de hardware obert. Permet utilitzar i conèixer com funcionen i poder millorar en el temps.

Dispositius de baix consum.

== Tecnologia al projecte ==

== Planificació ==

Unitat 1.

Unitat 2.

Unitat 3.

[[Categoria:Equips]]

Unitat 4.1

2018-11-17T17:03:55Z

ElisabethOrtega: /* Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques a educació primària ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
# Competència matemàtica.
# Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
# Competència artística i cultural.
# Competència digital.
# Competència social i ciutadana.
# Competència d’aprendre a aprendre.
# Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf Curriculum educació primària gencat]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]

Unitat 4.1

2018-11-17T17:00:51Z

ElisabethOrtega: /* Enllaços */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf Curriculum educació primària gencat]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:59:40Z

ElisabethOrtega: /* Enllaços */

Unitat 4.1

2018-11-17T16:59:19Z

ElisabethOrtega:

Unitat 4.1

2018-11-17T16:56:58Z

ElisabethOrtega: /* Enllaços */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==

[http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:55:41Z

ElisabethOrtega: /* Mesures d'atenció a la diversitat */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==

S'ha de tenir en compte les circumstàncies especials de cada alumne per poder adaptar les sessions de treball.
Per exemple:
* Problemes de visió: necessitat d'un especialista per realitzar l'activitat, fotocòpies ampliades, ampliar la pantalla quan treballin amb un PC.
* Problemes d'hipoacusia: a l'activitat de la cerca de cançons, es fixaran amb el temps.
* Autisme, hiperactivitat, problemes de concentració: tractament individualitzat.
* Problemes de movilitat: canviar l'activitat de cercar alternatives de medis de transport per rutes alternatives.

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:47:02Z

ElisabethOrtega: /* Recursos */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.
* 4 Dispositius LoRa amb GPS.
* Ordinadors amb accès a internet (un per grup).
* Accès a un node LoRaWAN.
* Mapes de la ciutat, un per alumne/alumna.
* Impressora.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:42:35Z

ElisabethOrtega: /* Distribució dels alumnes a l'aula */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i IoT''': individual (classe magistral) mitja classe, en grups petits per compartir experiències.
# '''Repartiment de dispositius i programació en blocs''': grups petits.
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''': individual.
# '''Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Open Street Map i activitat de cerca de rutes alternatives''': en grups petits
# '''Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe''': grups petits.
# '''Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport''': grups petits.
# '''Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola''': grups petits
# '''Avaluació mitjançant rúbrica''': individual.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:24:31Z

ElisabethOrtega: /* Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i IoT.
# Repartiment de dispositius i programació en scratch.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i repartiment de dispositus''': individual (classe magistral).
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''':
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:22:14Z

ElisabethOrtega: /* Distribució dels alumnes a l'aula */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i repartiment de dispositus.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

# '''Introducció al projecte i repartiment de dispositus''': individual (classe magistral).
# '''Explicació sobre mapes i escales de mesura''':
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:17:36Z

ElisabethOrtega: /* Temporització */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Aquesta unitat docent durarà 7 sesions.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i repartiment de dispositus.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:14:26Z

ElisabethOrtega: /* Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Els alumnes de cicle superior de primària duran a terme un projecte sobre movilitat titulat "de casa a l'escola". La unitat didàctica relacionada amb aquest projecte es resumeix en aquestes sessions.
# Introducció al projecte i repartiment de dispositus.
# Explicació sobre mapes i escales de mesura.
# Cerca del trajecte de casa a l'escola amb Google Maps i activitat de cerca de rutes alternatives.
# Cerca de companys que vagin a l'escola per un cami semblant i càlcul de quant trigarien en arribar junts a classe.
# Càlcul del temps que triga cada alumne/alumna en arribar a l'escola en diferents mitjans de transport.
# Cerca de cançons que durin aproximadament el que triguen en moure's de casa a l'escola.
# Avaluació mitjançant rúbrica.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:04:22Z

ElisabethOrtega: /* Instruments d'avaluació */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:03:15Z

ElisabethOrtega: /* Criteris d'avaluació */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T16:01:07Z

ElisabethOrtega: /* Criteris d'avaluació */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

# Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació,
l’ordenació i la classificació.
# Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència. Fer
conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificació i
comprovar- los.
# Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble
entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema.
Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries. Estimar una resposta raonable.
Desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...). Expressar
verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de
les respostes. Reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.
# Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma
coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions
geomètriques, resolució de problemes).
# Interpretar el sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris,
decimals (fins als centèsims) i nombres negatius d’acord amb contextos de la vida quotidiana.
Reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
# Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma
apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar les operacions
bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar la calculadora i altres
dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar
el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
# Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions
espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn
quotidià i d’altres àrees.
# Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions
com: perpendicular, paral·lel, simètric... Classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques
geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i
els resultats.
# Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, instrument i estratègia de mesura de les
magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians
i en altres àrees. Realitzar l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la.
Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.
# Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos
TAC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada
situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar el valor
de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
# Realitzar estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible)
de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T15:55:19Z

ElisabethOrtega: /* Continguts */

Unitat 4.1

2018-11-17T15:52:14Z

ElisabethOrtega: /* Continguts */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Les competències bàsiques, estan reflectides al Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el
currículo básico de la Educación Primaria i són les següents:

# Comunicación lingüística.
# Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.
# Competencia digital.
# Aprender a aprender.
# Competencias sociales y cívicas.
# Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.
# Conciencia y expresiones culturales.

Concretament, en aquesta unitat didàctica es treballarà:

'''Competències en matemàtiques'''
# Mesurar distàncies sobre el mapa.
# Escales de mesura.
# Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional.
# Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola.
# Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
# Coneixement de l'entorn.
# Compartir dades amb els companys.
# Treball en equip.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió resolució de problemes ===

La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del treball matemàtic. S’hi posen en
joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en educació matemàtica. Un problema
és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt
de dades dins d’un context per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix
reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Cal distingir bé entre un problema i un exercici.
Aquest últim pot portar-se a terme mitjançant la simple aplicació de tècniques, algorismes o rutines
més o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resolució,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar l’encant d’assolir la solució.
La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant
del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar
matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució
de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitarhi
de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les
pròpies capacitats.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies
matemàtiques per resoldre’l.
*Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades.
*Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

=== Dimensió raonament i prova ===

El raonament és consubstancial a la construcció del coneixement matemàtic i per tant ha d’estar present
en l’aprenentatge de les matemàtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de l’educació matemàtica hauria de tenir
com a objectiu que l’alumne l’apliqui a tots els àmbits de la seva vida quotidiana amb prou precisió lògica.
Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions,
siguin matemàtiques o no.
L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
*Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

=== Dimensió connexions ===

Connectar, és a dir, trobar i aplicar relacions, és imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemàtiques i realitat i també continguts de diversos blocs així com
conceptes dins d’un mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procés d’ensenyament i aprenentatge
és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb més precisió una mesura o, pel que fa al bloc de geometria,
la representació geomètrica dels nombres permet utilitzar la visualització per conèixer propietats
numèriques, possibilitant la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que
les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos, i arribar a considerar-les útils i rellevants
per a la seva vida més enllà de l’escola. Ser capaç de descriure el món real usant les matemàtiques
permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
*Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un
mateix concepte.
*Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

=== Dimensió comunicació i representació ===

Les matemàtiques aporten un llenguatge formal que, a més del mateix coneixement matemàtic, ens
procura eines per a la comprensió del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemàtic resideix
sobretot en l’abstracció. En aquest sentit és desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural
d’expressió dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho és potenciar
la conversa sobre les matemàtiques, primer mitjançant el llenguatge verbal, i de forma progressiva
anar-hi introduint els termes i formes pròpies del llenguatge matemàtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simbòlic, ben aviat s’adonen de l’estalvi que suposa el seu ús.
La representació és una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació
matemàtica, des dels esbossos més simples fins al llenguatge simbòlic més elaborat, sempre implica
representació. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials manipulables) per evolucionar cap a models més formals: igualtats, taules, gràfiques. Alhora
també tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representació matemàtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemàtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemàtiques, i escriguin matemàtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representació
de les més informals a les més estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simbòlic.
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
*Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
*Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament
una situació.
*Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar
les representacions matemàtiques que ofereixen

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

=== Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identificació digital ===

Aquesta dimensió, que està formada per tres competències, es pot considerar que té un
caràcter transversal respecte de les altres tres dimensions, de les altres competències i de
les àrees curriculars de l’etapa. No totes les competències d’aquesta dimensió estan
graduades. La competència 9 s’ha graduat perquè suposa que l’alumnat en acabar l’etapa
ha de disposar del coneixement suficient per participar en accions ciutadanes i aquesta
consideració sí que és susceptible de ser graduada. Ara bé, les competències 10 i 11, que
tracten sobre aspectes actitudinals, s’ha considerat convenient no graduar-les

Competències 9, 10 i 11

Bibliografia: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-educacio-primaria.pdf

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

Quins criteris es faran servir per avaluar als alumnes en aquesta unitat docent. (conèixer certes característiques, analitzar cert contingut, planificar, participar de manera activa en activitat X, presentació de resultats, etc.)

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T15:50:25Z

ElisabethOrtega: /* Continguts */

Unitat 4.1

2018-11-17T15:36:15Z

ElisabethOrtega: /* Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic */

Unitat 4.1

2018-11-17T15:32:45Z

ElisabethOrtega: /* Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic */

Unitat 4.1

2018-11-17T15:24:53Z

ElisabethOrtega:

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==

'''Competències en matemàtiques'''
Treballaran en competències matemàtiques quan mesurin distàncies sobre el mapa i escales de mesura.
Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional. Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola. Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
Coneixement de l'entorn. Compartir dades amb els companys.

== Competències dels àmbits transversals ==
Treball en equip, educació vial i educació cívica.

== Continguts ==

=== Dimensió instruments i aplicacions ===

Aquesta dimensió, de caràcter instrumental i que inclou tres competències, fa referència a la
capacitat d’utilitzar amb autonomia i de manera eficaç i eficient els diversos dispositius
digitals i les aplicacions que s’hi puguin incorporar, per realitzar tasques que els siguin
pròpies integrant la robòtica i la programació en un sentit ampli.
Així mateix, considera especialment el tractament de dades textuals, numèriques i
audiovisuals: producció de documents de text i multimèdia, imatges fixes, dibuixos, gràfics,
sons i imatges animades.

Compentències 1, 2 i 3.

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

=== Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identificació digital ===

Aquesta dimensió, que està formada per tres competències, es pot considerar que té un
caràcter transversal respecte de les altres tres dimensions, de les altres competències i de
les àrees curriculars de l’etapa. No totes les competències d’aquesta dimensió estan
graduades. La competència 9 s’ha graduat perquè suposa que l’alumnat en acabar l’etapa
ha de disposar del coneixement suficient per participar en accions ciutadanes i aquesta
consideració sí que és susceptible de ser graduada. Ara bé, les competències 10 i 11, que
tracten sobre aspectes actitudinals, s’ha considerat convenient no graduar-les

Competències 9, 10 i 11

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

Quins criteris es faran servir per avaluar als alumnes en aquesta unitat docent. (conèixer certes característiques, analitzar cert contingut, planificar, participar de manera activa en activitat X, presentació de resultats, etc.)

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T15:17:42Z

ElisabethOrtega: /* Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==

'''Competències en matemàtiques'''
Treballaran en competències matemàtiques quan mesurin distàncies sobre el mapa i escales de mesura.
Canvis d'unitat de mesura segons el sistema mètric internacional. Càlcul del temps que es triga en recòrrer la distància que hi ha entre casa i l'escola. Orientació sobre el mapa.

'''Competències en socials'''
Coneixement de l'entorn. Compartir dades amb els companys.

== Competències dels àmbits transversals ==
Consulteu el DECRET 187/2015, ANNEX 10 (pàgines 293 i següents) i ANNEX 11 (pàgina 305) i [[Fitxer:CurriculumACopDull.pdf]] pàgines 55 i següents.

== Continguts ==

=== Dimensió instruments i aplicacions ===

Aquesta dimensió, de caràcter instrumental i que inclou tres competències, fa referència a la
capacitat d’utilitzar amb autonomia i de manera eficaç i eficient els diversos dispositius
digitals i les aplicacions que s’hi puguin incorporar, per realitzar tasques que els siguin
pròpies integrant la robòtica i la programació en un sentit ampli.
Així mateix, considera especialment el tractament de dades textuals, numèriques i
audiovisuals: producció de documents de text i multimèdia, imatges fixes, dibuixos, gràfics,
sons i imatges animades.

Compentències 1, 2 i 3.

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

=== Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identificació digital ===

Aquesta dimensió, que està formada per tres competències, es pot considerar que té un
caràcter transversal respecte de les altres tres dimensions, de les altres competències i de
les àrees curriculars de l’etapa. No totes les competències d’aquesta dimensió estan
graduades. La competència 9 s’ha graduat perquè suposa que l’alumnat en acabar l’etapa
ha de disposar del coneixement suficient per participar en accions ciutadanes i aquesta
consideració sí que és susceptible de ser graduada. Ara bé, les competències 10 i 11, que
tracten sobre aspectes actitudinals, s’ha considerat convenient no graduar-les

Competències 9, 10 i 11

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

Quins criteris es faran servir per avaluar als alumnes en aquesta unitat docent. (conèixer certes característiques, analitzar cert contingut, planificar, participar de manera activa en activitat X, presentació de resultats, etc.)

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T15:04:37Z

ElisabethOrtega: /* Títol de la unitat didàctica */

== Títol de la unitat didàctica ==
De casa a l'escola

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Consulteu [[Fitxer:CurriculumACopDull.pdf]] (pàgina 29 i següents)

== Competències dels àmbits transversals ==
Consulteu el DECRET 187/2015, ANNEX 10 (pàgines 293 i següents) i ANNEX 11 (pàgina 305) i [[Fitxer:CurriculumACopDull.pdf]] pàgines 55 i següents.

== Continguts ==

=== Dimensió instruments i aplicacions ===

Aquesta dimensió, de caràcter instrumental i que inclou tres competències, fa referència a la
capacitat d’utilitzar amb autonomia i de manera eficaç i eficient els diversos dispositius
digitals i les aplicacions que s’hi puguin incorporar, per realitzar tasques que els siguin
pròpies integrant la robòtica i la programació en un sentit ampli.
Així mateix, considera especialment el tractament de dades textuals, numèriques i
audiovisuals: producció de documents de text i multimèdia, imatges fixes, dibuixos, gràfics,
sons i imatges animades.

Compentències 1, 2 i 3.

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

=== Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identificació digital ===

Aquesta dimensió, que està formada per tres competències, es pot considerar que té un
caràcter transversal respecte de les altres tres dimensions, de les altres competències i de
les àrees curriculars de l’etapa. No totes les competències d’aquesta dimensió estan
graduades. La competència 9 s’ha graduat perquè suposa que l’alumnat en acabar l’etapa
ha de disposar del coneixement suficient per participar en accions ciutadanes i aquesta
consideració sí que és susceptible de ser graduada. Ara bé, les competències 10 i 11, que
tracten sobre aspectes actitudinals, s’ha considerat convenient no graduar-les

Competències 9, 10 i 11

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

Quins criteris es faran servir per avaluar als alumnes en aquesta unitat docent. (conèixer certes característiques, analitzar cert contingut, planificar, participar de manera activa en activitat X, presentació de resultats, etc.)

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]

Unitat 4.1

2018-11-17T15:00:16Z

ElisabethOrtega: Es crea la pàgina amb «== Títol de la unitat didàctica == == Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic == Consulteu Fitxer:CurriculumACopDull.pdf (pàgina 29 i següents)...».

== Títol de la unitat didàctica ==

== Competències bàsiques àmbit científic-tecnològic ==
Consulteu [[Fitxer:CurriculumACopDull.pdf]] (pàgina 29 i següents)

== Competències dels àmbits transversals ==
Consulteu el DECRET 187/2015, ANNEX 10 (pàgines 293 i següents) i ANNEX 11 (pàgina 305) i [[Fitxer:CurriculumACopDull.pdf]] pàgines 55 i següents.

== Continguts ==

=== Dimensió instruments i aplicacions ===

Aquesta dimensió, de caràcter instrumental i que inclou tres competències, fa referència a la
capacitat d’utilitzar amb autonomia i de manera eficaç i eficient els diversos dispositius
digitals i les aplicacions que s’hi puguin incorporar, per realitzar tasques que els siguin
pròpies integrant la robòtica i la programació en un sentit ampli.
Així mateix, considera especialment el tractament de dades textuals, numèriques i
audiovisuals: producció de documents de text i multimèdia, imatges fixes, dibuixos, gràfics,
sons i imatges animades.

Compentències 1, 2 i 3.

=== Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge ===

Aquesta dimensió, que inclou tres competències, fa referència a les capacitats relacionades
amb la cerca i selecció d’informació (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament
cognitiu per transformar-la en coneixement i l’organització dels entorns personals digitals de
treball i aprenentatge on emmagatzemar i treballar la informació que s’utilitza i es produeix.
Considera l’ús eficient de tècniques i estratègies diverses en funció de les fonts i suports
digitals que s’utilitzin, així com la sistematització i planificació d’aquestes estratègies dins
l’entorn educatiu

Compentències 4, 5 i 6

=== Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració ===

Aquesta dimensió, que inclou dues competències, fa referència a les capacitats de
comunicar i treballar de forma col·laborativa a través de les xarxes locals i Internet, amb la
utilització de les eines de publicació i comunicació interpersonal i les que faciliten la
realització de treballs col·laboratius (presencials i a distància).

Competències 7 i 8

=== Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identificació digital ===

Aquesta dimensió, que està formada per tres competències, es pot considerar que té un
caràcter transversal respecte de les altres tres dimensions, de les altres competències i de
les àrees curriculars de l’etapa. No totes les competències d’aquesta dimensió estan
graduades. La competència 9 s’ha graduat perquè suposa que l’alumnat en acabar l’etapa
ha de disposar del coneixement suficient per participar en accions ciutadanes i aquesta
consideració sí que és susceptible de ser graduada. Ara bé, les competències 10 i 11, que
tracten sobre aspectes actitudinals, s’ha considerat convenient no graduar-les

Competències 9, 10 i 11

== Criteris i instruments d'avaluació ==

=== Criteris d'avaluació ===

Quins criteris es faran servir per avaluar als alumnes en aquesta unitat docent. (conèixer certes característiques, analitzar cert contingut, planificar, participar de manera activa en activitat X, presentació de resultats, etc.)

=== Instruments d'avaluació ===

Quins mètodes es faran servir per avaluar els alumnes en aquesta unitat docent (exàmens, autoavaluació grupal, etc.).

== Temporització ==

Durada prevista de tota la unitat docent.

== Breu descripció de la unitat o seqüència didàctica ==

Descripció de cada sessió en que es divideix la unitat docent.

== Distribució dels alumnes a l'aula ==

Descripció de la distribució dels alumnes a cada sessió (individual, treball en petit grup, gran grup, etc.)

== Mesures d'atenció a la diversitat ==
Quines mesures d'atenció a la diversitat es poden tenir en compte en aquesta unitat docent (fomentar participació activa de tots els alumnes, grups heterogenis amb alumnes tutors i tutoritzats, aprenentatge entre iguals, etc.)

== Recursos ==

Llista de materials a tenir preparats per aquesta unitat docent.

== Enllaços ==
[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?versionId=1441278&type=01 DECRET 187/2015]

[[Categoria:Unitat Didàctica]]
[[Categoria:ESO]]